Ocupació pública en temps de crisi: efectes de la Gran Recessió sobre el sistema català d’ocupació pública

Abstract

En una situació de crisi econòmica com la que vivim des del 2007, es qüestiona l’eficàcia i l’eficiència del sector públic i, en concret, dels empleats públics, i fins i tot la seva legitimitat. La crisi ha posat sobre la taula debats que abans no hi eren tan presents, com ara la productivitat dels treballadors públics, l’anàlisi de resultats o el rendiment dels treballadors. En qualsevol cas, l’ocupació pública és una necessitat permanent dels països, i, si no existís, s’hauria d’inventar. Per això, la seva gestió és una variable clau de l’eficàcia i l’eficiència de l’Administració pública. Aquest estudi analitza els resultats de les mesures polítiques preses i implementades a Catalunya i a Espanya en el camp de l’ocupació pública durant la Gran Recessió. L’objectiu final és presentar una descripció exhaustiva, a partir de dades quantitatives i qualitatives, de l’estat de la qüestió de l’ocupació pública, i suggerir un seguit de propostes orientades a millorar-la. Per fer-ho, ens plantegem la pregunta de recerca següent: com ha afectat la Gran Recessió el sistema d’ocupació pública de Catalunya? L’estudi pren la crisi econòmica com la variable explicativa que afecta les condicions de l’ocupació pública, que és la variable dependent. D’aquesta manera, tenim en compte com han evolucionat durant la Gran Recessió diferents dimensions i pràctiques en el camp de l’ocupació pública.