La implementació del vot electrònic: dificultats, avantatges i recomanacions per a diferents àmbits governamentals i socials a Catalunya (eleccions a representants, processos supervisats per la Generalitat, consultes locals, partits polítics i pressupostos participatius)

Abstract

[ca] L’objectiu principal del projecte és identificar els avantatges i desavantatges d’adoptar el vot electrònic o per internet en el context català, així com determinar els obstacles i les condicions afavoridores per desplegar-lo. La recerca es basa en els estudis i les recomanacions d'organismes i institucions internacionals que vetllen pel bon funcionament del vot electrònic i en casos reals i comparacions internacionals, considerant experiències de països com Estònia, Suïssa, França i Noruega. També es revisen els processos de votació electrònica supervisats per la Generalitat, l’adopció del vot electrònic dins dels partits polítics i instruments de democràcia participativa en què es fa servir el vot electrònic, com els pressupostos participatius i les consultes no referendàries. No s’han detectat efectes positius significatius del vot electrònic sobre els nivells de participació en els diferents àmbits estudiats, encara que sí que hi ha indicis positius en el cas de certs col·lectius (discapacitats, joves, ciutadans a l'estranger...) i depenent d’altres factors, com per exemple la temàtica de la consulta, la mida del municipi o la combinació convenient amb votacions presencials. Els resultats indiquen que el vot electrònic pot millorar l’accessibilitat al vot, reduir costos i augmentar la participació de col·lectius determinats, però també presenta desafiaments com la seguretat, la transparència i la confiança pública. El grup de recerca, format per acadèmics i investigadors de diverses universitats i institucions, ha treballat col·laborativament amb la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa de la Generalitat de Catalunya (mentoria) i la Fundació Ferrer i Guàrdia (societat civil) en la diagnosi de la problemàtica i en les possibles solucions que corresponen a les recomanacions dissenyades. Així, s’han definit unes recomanacions generals per a l'adopció del vot electrònic, i també un seguit de recomanacions específiques per als diversos àmbits d’estudi. Les recomanacions volen millorar la vinculació de la ciutadania i suscitar un marc de confiança, reduir les desigualtats d’accés i garantir que la tecnologia contribueixi a la qualitat democràtica. Per assolir aquests canvis cal seguir quatre línies d’acció derivades dels resultats de la recerca i que serveixen per orientar les recomanacions a la Subdirecció General: 1) disposar d’una infraestructura tecnològica, de seguretat dels sistemes i de suport a la posada en pràctica, i consensuar una plataforma comuna; 2) fomentar la confiança pública en les institucions i en els sistemes de vot electrònic; 3) afavorir la superació de la bretxa digital i garantir que l’objectiu final sigui l’equitat en l’accés al vot; 4) adequar el marc legislatiu, crear una llei catalana pròpia i elaborar normatives adaptades als àmbits específics amb estàndards comuns mínims.

[en] The main objective of the project is to identify the advantages and disadvantages of adopting electronic or internet voting in the Catalan context, as well as to determine the obstacles and favourable conditions for its deployment. The study is based on the analyses and recommendations of international organizations and institutions that watch over the proper functioning of electronic voting, and on real cases and international comparisons, considering the experiences of countries such as Estonia, Switzerland, France, and Norway. The study also reviews the electronic voting processes supervised by the Generalitat, the adoption of electronic voting within political parties, and participatory democracy instruments where electronic voting is used, such as participatory budgeting and non-referendum consultations. No significant positive effects of electronic voting on participation levels in the different areas studied have been detected, although there are positive indications in the case of certain groups (disabled people, young people, and citizens abroad) and depending on other factors such as the topic of the consultation, the size of the municipality, or the convenient combination with in-person voting. The results indicate that electronic voting can improve voting accessibility, reduce costs, and increase the participation of certain groups, but it also presents challenges such as security, transparency, and public trust. The research group, composed of academics and researchers from various universities and institutions, has worked collaboratively with the General Subdirectorate of Electoral Processes and Direct Democracy of the Generalitat de Catalunya (mentorship) and the Ferrer i Guàrdia Foundation (civil society) in diagnosing the problem and in the possible solutions corresponding to the designed recommendations. Thus, general recommendations for the adoption of electronic voting have been defined, as well as a series of specific recommendations for the various areas of study. The recommendations seek to improve citizen engagement and promote a framework of trust, reduce access inequalities, and ensure that technology contributes to democratic quality. To achieve these changes, four lines of action derived from the research results must be followed, which serve to guide the recommendations to the Subdirectorate: 1) provide a technological infrastructure, system security, and implementation support, and agree on a common platform; 2) foster public trust in institutions and electronic voting systems; 3) promote the overcoming of the digital divide and ensure that the ultimate goal is equity in access to voting; 4) adapt the legislative framework, create a specific Catalan law, and develop regulations adapted to specific areas including minimum common standards.