El règim jurídic del litoral català

Abstract

Fa més de dues dècades, el preàmbul de la Llei de costes (LC) denunciava la pressió a què estava sotmesa la costa espanyola ¾que acollia el 35 % de la població, tot i representar només el 7 % del territori¾ i afrontava la necessitat de posar-hi fre per evitar la destrucció dels espais que encara no s’havien transformat ¾el 1988 el 40 % de la costa espanyola ja estava urbanitzat o tenia la qualificació d’urbanitzable.

Pràcticament 25 anys després, el problema, lluny de solucionar-se, no ha parat d’agreujar-se, ajudat al llarg dels darrers anys per la bombolla immobiliària, que ha actuat de catalitzadora per a la degradació d’un espai molt sensible mediambientalment. Les dades de consum de sòl a la franja dels primers dos quilòmetres de costa, al llarg del període 1987-2005, ¾segons el projecte Corine Land Cover¾ són esfereïdores. L’increment mitjà del sòl transformat a tota la costa de l’Estat és d’aproximadament un 45 % més respecte de fa 20 anys. Això significa que en 20 anys hem urbanitzat pràcticament el doble de litoral que en tota la història de la humanitat.