L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana

Abstract

La recerca que presentem aquí pretén ser un estudi de caràcter global, des d’una dimensió tant analítica com prospectiva i propositiva, sobre la frontera interautonòmica entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana, concretada en la línia limítrofa que separa totes tres comunitats i que es verifica, a la pràctica, a escala municipal. En aquest sentit, afecta materialment un total de setanta municipis: trenta-quatre de Catalunya, vint-i-nou d’Aragó i set de la Comunitat Valenciana. El títol amb què l’encapçalem, L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana, resumeix els tres grans vectors en què fonamentem la recerca i incideix, en particular, en allò que és el seu punt de partida essencial: la voluntat de dur a terme l’anàlisi d’una problemàtica territorial conjugant de manera unitària la seva dimensió geogràfica amb la seva dimensió juridicoadministrativa. Convé no perdre de vista que els legisladors autonòmics –en aquest cas el català, el valencià i l’aragonès– han creat en les tres darreres dècades un ordenament jurídic particular, que es referma en el seu propi territori i reforça la frontera en el sentit d’oposició a la comunitat veïna. Aquesta frontera, però, és tant un límit administratiu com un espai territorial dotat d’una unitat geogràfica, històrica, cultural i socioeconòmica. Les comunitats locals que viuen a la vora de la frontera de Catalunya amb la Comunitat Valenciana i Aragó –frontera essencialment fluvial, en tant que coincideix amb el curs dels rius Noguera Ribagorçana (en la seva major part), Cinca, Ebre, Algars i Sénia– tenen una entitat territorial pròpia i unes dinàmiques culturals i socioeconòmiques que responen a aquesta unitat territorial. L’afirmació de la frontera pel legislador autonòmic provoca dificultats en la relació entre ciutadans, empreses i governs locals d’ambdós costats de la línia limítrofa, que superen de forma diversa, formalitzada o no. El nostre estudi pretén analitzar el fet fronterer des d’una perspectiva transdisciplinària –amb aportacions de la geografia, el dret i la ciència política–, assenyalar els problemes i les ineficiències que provoca l’existència del límit administratiu, i analitzar les solucions que les administracions –autonòmica i local– han posat en pràctica per superar-les i els instruments administratius que es podrien posar en pràctica a curt i mitjà termini per millorar l’statu quo existent. Aquesta perspectiva d’anàlisi la complementem amb proposicions de lege ferenda, que podrien arribar a incloure (en el seu desenvolupament final) fórmules legals específiques en els municipis de frontera o fins i tot la definició d’un règim especial per a aquests municipis. Partim, en qualsevol cas, d’un buit relatiu en la matèria, ja que en l’àmbit general de la recerca acadèmica i de la doctrina en un sentit ampli no s’ha treballat pràcticament el tema de les fronteres interiors (les fronteres entre regions dins un Estat), ni tampoc la cooperació intermunicipal entre comunitats autònomes. Tampoc no s’ha abordat en un sentit ampli i obert la reflexió sobre l’estreta relació entre les normes jurídiques i l’espai, ni la relació bidireccional entre la producció normativa i la creació d’espai. En altres paraules: l’articulació i la vertebració ordenades dels territoris afectats per una frontera (amb independència de l’escala en la qual considerem, a la pràctica, aquest concepte).