La llengua de signes catalana i el pes (imperceptible) de la llei
Tipus de document
Altres
Resum
La llengua pròpia de Catalunya que més ha evolucionat en la seva presència social i en seu reconeixement legal durant els darrers anys ha estat sens dubte la llengua de signes catalana, coneguda per les seves sigles com a LSC. És la llengua de modalitat visuogestual pròpia de la comunitat de signants de Catalunya. En contra del que s’assumeix sovint, el seu domini lingüístic no és el mateix que el de la llengua catalana (de modalitat oroauditiva), atès que es restringeix al Principat (al País Valencià i a les Illes, per exemple, s’empren variants pròpies de la llengua de signes espanyola, l’LSE). I és que les llengües de signes no deriven de la llengua oral del seu entorn, sinó que s’han originat de manera independent dins de les comunitats de persones sordes i han evolucionat com a sistemes lingüístics autònoms, és a dir, com a llengües naturals, produïdes i percebudes per canals diferents dels de les llengües orals, però llengües plenes al capdavall. No hi ha un cens lingüístic de signants d’LSC i l’única dada de què disposem és l’estimació feta per la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), segons la qual hi ha uns 25.000 signants d’LSC, dels qual 12.000 serien persones sordes signants que la tenen com a llengua primària de comunicació. Dins la Comunitat Sorda catalana no es dóna una situació de bilingüisme LSC-LSE, a diferència del que passa entre els oients amb el català i el castellà. Resulta evident, però, que l’LSC no és la llengua que els seus usuaris poden emprar en la majoria de situacions de la seva vida quotidiana, perquè l’LSC segueix sent una gran desconeguda per al gruix de la població de Catalunya. Aquest desconeixement no es refereix només a l’existència de la llengua, sinó també a la naturalesa de llengua plena, al caràcter vital que té per als seus usuaris i a les expressions culturals i d’identificació a què va lligada per a la comunitat de signants.ISSN
2696-8908
Citació recomanada
Quer, Josep. (9 de juliol de 2015). La llengua de signes catalana i el pes (imperceptible) de la llei. RLD Blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/4603
Autor/a
Llengua
Català
Publicat per
Escola d’Administració Pública de Catalunya
Data de publicació
2015-07-09Extensió
4 p.
Publicat a
RLD blog
Matèries (CDU)
00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats
070 - Diaris. Premsa. Periodisme. Ciències de la informació
34 - Dret
37 - Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure
81 - Lingüística i llengües
Matèries (LEMAC)
Documents relacionats
Apunt de blog disponible a:
Enllaç al document relacionat
Documents per descarregar
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
- RLD blog [463]
Drets
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Ítems relacionats
Mostrant ítems relacionats per Títol i Matèria.
-
La llengua de signes catalana (LSC) i la construcció del seu propi espai
Moral, Xavier (EAPC blog, 2018-09-18)Aquest article es publica en motiu del Dia Internacional del llengua de signes, que se celebra el 23 de setembre, a instàncies de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides. Una mica ... -
Les febleses del Pla de lliure elecció de llengua aprovat a partir d’un fals pretext i de la idea tergiversada de llibertat
Ballester Cardell, Maria (RLD blog, 2024-06-13)Com ja s’apunta en la crònica legislativa del primer semestre de 2023, el canvi de cicle polític a les Illes Balears, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit ... -
La llengua catalana a l’estat propi: oficialitat o cooficialitat: ressenya de l’11a Jornada Juristes per la Llengua
Torner i Guinart, Rafel (RLD blog, 2015-12-04)August Gil Matamala creu que hi ha acord a considerar que el tractament jurídic que la futura constitució catalana doni a la llengua catalana en relació amb les altres llengües serà crucial per al futur ...






