Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributor.authorCarrera, Aitor
dc.date.accessioned2025-09-26T14:11:35Z
dc.date.available2025-09-26T14:11:35Z
dc.date.issued2015-10-15
dc.identifier.citationCarrera, Aitor. (15 d'octubre de 2015). I què en fem, de l’occità?: algunes consideracions a partir de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013. RLD Blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/4608ca
dc.identifier.issn2696-8908ca
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/20.500.14227/4608
dc.description.abstractDarrerament comencem a habituar-nos als debats sobre els graus d’oficialitat que haurien de tenir les diferents llengües que conviuen a casa nostra en un hipotètic nou marc jurídic i polític. L’occità ocupa en aquestes controvèrsies una posició clarament secundària, i segons el cas se’n proposen diferents nivells de reconeixement, inferiors o superiors als que ja té actualment al nostre país, cosa que no sempre obeeix a una reflexió profunda sobre el paper que caldria reservar a la nostra segona llengua territorial. Ben mirat, tot plegat tampoc no és una sorpresa. La Vall d’Aran, el territori occitanoparlant de l’actual Catalunya administrativa, representa amb prou feines el 0,1% del conjunt de la població del país. Tot i que la llengua d’oc sigui oficial en aquella comarca pirinenca d’ençà de 1990, i que tingui aquesta mateixa consideració –almenys sobre el paper– a tot el Principat des de 2006, la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (d’ara endavant, EULP2013) constata que gairebé la meitat dels habitants de Catalunya –concretament un 45,7%– ni tan sols sap que l’occità hi és oficial, tot i que també cal reconèixer que l’any 2008 el percentatge era encara superior (56,9%). Davant del problema, n’hi ha que han proposat que aquesta llengua tingui almenys algunes atribucions simbòliques o emblemàtiques en el conjunt del país, i certament caldria estudiar com cal –entre altres coses– la manera de garantir de forma efectiva uns drets individuals per a la minoria occitanòfona fora de la Vall d’Aran.ca
dc.format.extent5 p.ca
dc.language.isocatca
dc.publisherEscola d’Administració Pública de Catalunyaca
dc.relationApunt de blog disponible a:ca
dc.relation.ispartofRLD blogca
dc.relation.urihttps://eapc-rld.blog.gencat.cat/2015/10/15/i-que-en-fem-de-loccita-algunes-consideracions-a-partir-de-lenquesta-dusos-linguistics-de-la-poblacio-de-2013-aitor-carrera/ca
dc.rightsAttribution 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/4.0/*
dc.titleI què en fem, de l’occità?: algunes consideracions a partir de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013ca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/otherca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.subject.udc00ca
dc.subject.udc070ca
dc.subject.udc311ca
dc.subject.udc314ca
dc.subject.udc34ca
dc.subject.udc81ca
dc.subject.lemacBlogsca
dc.subject.lemacEnquestes lingüístiquesca
dc.subject.lemacOccitàca
dc.subject.lemacMinories lingüístiquesca
dc.subject.lemacLlengües--Aspectes políticsca


Fitxers en aquest element

Thumbnail

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Attribution 4.0 International
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/