Davant l’allau immigratòria: pacte d'Estat i de UE o fracàs total de qualsevol mesura

Abstract

Davant dels luctuosos successos de Ceuta i les allaus humanes a Melilla, cal preguntar-nos si és possible avui posar portes al camp o fronteres al mar Mediterrani i a l’Oceà Atlàntic per tallar la previsible, probable i segura entrada il·legal d’immigrants irregulars des del nord i l’oest de l’Àfrica, dirigits i liderats, amb sagacitat, pels mercaders d’esclaus com ho són “les màfies”.

Sobre els fets a Ceuta, el ministre de l’Interior d’Espanya va justificar, en un primer moment, l’ús de mesures de prevenció i protecció de les fronteres, va defensar l’actuació de les forces de seguretat de l’Estat i de la guàrdia civil, per l’ús de pilotes de goma “dissuasòries“; però el realment sorprenent és que va inventar un nou concepte “alegal” de frontera marítima que, considero, no està d’acord amb el dret internacional ni amb el dret del mar i, a la vegada, és contrària al dret internacional dels drets humans. El dret del mar obliga a socórrer i salvar a qualsevol persona, estigui on estigui i sigui del color o religió que tingui i, a més, estigui embarcat, sigui polissó o arribi nedant a una costa.

Ante los luctuosos sucesos de Ceuta y las avalanchas humanas en Melilla, cabe preguntarnos si es posible, hoy, poner puertas al campo o fronteras en el mar Mediterráneo y en el Océano Atlántico para atajar la previsible, probable y segura entrada ilegal de inmigrantes irregulares desde el norte y el oeste de África, dirigidos y liderados con sagacidad por los mercaderes de esclavos como lo son “las mafias”.

Sobre lo ocurrido en Ceuta, el Ministro del Interior de España justificó, en un primer momento, el uso de medidas de prevención y protección de las fronteras, defendió la actuación de las fuerzas de seguridad del Estado y a la guardia civil por el uso de pelotas de goma “disuasorias”; pero lo que fue sorprendente es que inventó un concepto nuevo y “alegal” de frontera marítima, que entiendo, no es acorde con el derecho internacional ni con el derecho del mar, y a la par es contraria al derecho Internacional de los derechos humanos. El derecho del mar obliga al socorro y salvamento de cualquier persona esté donde esté, y sea del color o religión que sea, esté embarcado, sea polizón o llegué a nado a una costa.