Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributor.authorCuenca-Fontbona, Joan
dc.contributor.authorCompte-Pujol, Marc
dc.contributor.authorCruz-Gómez, Irene
dc.contributor.authorEspín Sánchez, Joaquim
dc.contributor.authorRamírez Pagès, Alba
dc.date.accessioned2025-10-02T07:21:07Z
dc.date.available2025-10-02T07:21:07Z
dc.date.issued2025-10
dc.identifier.citationCuenca Fontbona, Joan (director), Compte Pujol, Marc, Cruz Gómez, Irene, Espín Sánchez, Joaquim i Ramírez Pagès, Alba (2025). Comunicació interna per al benestar emocional a l’Administració local: experiència de l’Ajuntament de Barcelona. Escola d'Administració Pública de Catalunya. https://www.doi.org/10.58992/erd.2025.21ca
dc.identifier.isbn9788410393936ca
dc.identifier.isbn9788410393943ca
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/20.500.14227/4687
dc.descriptionAquesta publicació es basa en el treball Comunicació interna i salut emocional en l’entorn laboral de l’Administració pública (CISEELAP), que va obtenir una subvenció per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública concedida per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (RESOLUCIÓ PRE/3668/2022, de 21 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2023, ref. BDNS 657386). La redacció de la present versió va finalitzar al febrer de 2025.ca
dc.description.abstractEl present estudi deriva del projecte de recerca Comunicació interna i salut emocional en l’entorn laboral de l’Administració pública (CISEELAP), impulsat amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. El projecte està liderat pel Dr. Joan Cuenca Fontbona, de la Universitat Ramon Llull (URL), amb la participació del Dr. Marc Compte Pujol, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la URL, de la Dra. Alba Ramírez Pagès i del doctorand Joaquim Espín Sánchez, també de la URL, i de la Dra. Irene Cruz Gómez, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració activa de l’Ajuntament de Barcelona, amb la mentoria institucional de Maria Rodríguez Rodríguez, i amb l’aportació experta de Maria Laura Verazzi Kuyumchoglu, en representació de l’Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), i de Montserrat Serra Torrent, de la Fundació Barbosa & Petit, ambdues vinculades a la societat civil i especialitzades en l’àmbit objecte de la recerca. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que els problemes de salut mental podrien esdevenir la principal causa de discapacitat el 2030. En aquest context, la comunicació és clau per mantenir la salut mental i emocional, ja que no només transmet informació, sinó que també crea comprensió i suport emocional. Aquest estudi explora la influència de la comunicació interna en la salut emocional i en el sentiment de pertinença del personal de l’Ajuntament de Barcelona. La metodologia ha combinat una primera part qualitativa amb entrevistes i grups de discussió, seguida d’una fase quantitativa basada en enquestes a 1.057 participants, que representen el 8,5 % del personal del consistori. S’han estudiat tres dimensions de la comunicació interna: canals, continguts (corporatiu, professional i convivencial) i models comunicatius (informatiu, persuasiu i interactiu), així com les seves associacions amb la salut emocional i la identificació dels treballadors amb la institució. Els resultats indiquen que la salut emocional de la plantilla presenta una associació positiva i significativa amb la diversitat de canals de comunicació, tot i que aquesta influència és moderada. Així, es confirma que, tot i contribuir a una millora emocional, la varietat de canals no és el factor determinant del benestar. Pel que fa als continguts, els temes de convivència (com ara la participació interna o la informació sobre altres companys) mostren un impacte més favorable en el benestar emocional en comparació amb els temes corporatius o professionals, cosa que evidencia la importància de promoure un ambient de col·laboració. Quant als models comunicatius, el model persuasiu registra la influència més significativa sobre la salut emocional, seguit del model informatiu, mentre que el model interactiu hi té un impacte menor. Això suggereix que els treballadors valoren més la comunicació que els inspira i motiva que no pas aquella que simplement fomenta el diàleg o la interacció. Respecte al sentiment de pertinença, l’anàlisi mostra que aquest sentiment augmenta a mesura que millora el benestar emocional, la qual cosa implica una associació directa i forta entre ambdós factors. A més, el benestar emocional no només té un efecte positiu per si mateix, sinó que també amplifica l’impacte dels canals i dels continguts comunicatius en la identificació dels empleats amb el consistori. L’anàlisi estadística confirma aquesta relació i indica que el model desenvolupat en l’estudi permet explicar fins al 65,7 % de la variabilitat observada en el sentiment de pertinença. Això significa que una gran part de les diferències en el grau de vinculació dels treballadors amb l’Ajuntament de Barcelona es pot atribuir als factors de comunicació interna i al nivell de benestar emocional. Els resultats evidencien la importància d’una comunicació interna eficaç, ja que no només contribueix al benestar emocional, sinó que també reforça el vincle entre els empleats i la institució i és essencial per construir una identitat corporativa sòlida i compromesa. L’estudi es presenta com un model replicable a altres administracions públiques, amb l’objectiu de reforçar una governança sostenible que situï les persones al centre de les polítiques institucionals i dels processos de presa de decisions en els àmbits del desenvolupament, la comunicació i la gestió de persones.ca
dc.format.extent88 p.ca
dc.language.isocatca
dc.publisherEscola d'Administració Pública de Catalunyaca
dc.relation.ispartofseriesEstudis de Recerca Digitals;21
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/*
dc.subject.otherAjuntament de Barcelona (Catalunya)
dc.titleComunicació interna per al benestar emocional a l’Administració local: experiència de l’Ajuntament de Barcelonaca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bookca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.subject.udc159.9ca
dc.subject.udc316ca
dc.subject.udc35ca
dc.identifier.doihttps://www.doi.org/10.58992/erd.2023.21ca
dc.description.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca
dc.subject.lemacAdministració localca
dc.subject.lemacComunicació en l'administració públicaca
dc.subject.lemacPromoció de la salut mentalca
dc.subject.lemacConducta organitzacionalca


Ficheros en el ítem

FicherosTamañoFormatoVer

No hay ficheros asociados a este ítem.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/