El nou Reglament General de Costes: més discrecionalitat per menys seguretat jurídica

Abstract

Ho advertia Blanca Lozano, (Diario La Ley, núm. 8096, 2013) la reforma de la Llei de costes duta a terme mitjançant la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes (LPUSL) era un reforma incompleta, amb nombroses remissions a un nou Reglament de la Llei de costes que, malgrat que havia d’aprovar-se a finals de l’any 2013, ens ha fet esperar pràcticament un any amb la publicació al BOE d’11 d’octubre del Reial Decret 876/2014, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General de Costes (RGC).

El nou RGC, sobre el qual s’havien dipositat moltes expectatives, havia de resoldre qüestions claus com per exemple: els criteris d’atermenament del domini públic; els criteris de concessió i pròrroga de les concessions dins del màxim legal dels 75 anys; la delimitació d’usos en les platges en funció de la seva condició de naturals o urbanes, i desencallar els mecanismes que havien de permetre retornar part del domini públic als seus antics propietaris.