Entre l’efectivitat i l’aparença: la inconstitucionalitat de la dimensió internacional del Síndic de Greuges com a autoritat catalana per a la prevenció de la tortura

Abstract

El passat 5 de març el Tribunal Constitucional va dictar sentència (STC 46/2015, BOE de 9 d’abril de 2015), per la qual es van declarar inconstitucionals determinades disposicions de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges (DOGC de 30 de desembre de 2009). La sentència resol així un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Defensor del Poble el 24 de març de 2010,[1] respecte d’aquest recurs, val a dir que el Govern de l’Estat no va considerar oportú formular cap tipus d’al·legacions. Les disposicions objecte del recurs es poden ordenar, com fa el mateix Tribunal Constitucional, en dos grups: d’una banda, les relatives a la consideració del caràcter “exclusiu” de l’activitat de supervisió del Síndic de Greuges respecte de l’activitat de l’Administració de la Generalitat i organismes que en depenen i de l’activitat de l’Administració local de Catalunya i organismes que en depenen; i, d’altra banda, respecte de l’atorgament al Síndic de Greuges de la condició d’Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants (d’ara en endavant, Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura), a l’empara del que estableix el Protocol facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants (d’ara en endavant, Protocol facultatiu). Aquest segon aspecte és el que ens interessa especialment i en el que es focalitza aquest comentari.