Llengua i treball: dues tensions

Abstract

Conforme el codi es converteix en matèria primera i producte de l’economia informacional les competències comunicatives i culturals dels treballadors esdevenen claus en la competència i productivitat per a les empreses. També de l’ocupabilitat pels treballadors. L’estandardització de les pràctiques lingüístiques esdevé un dels elements centrals de les empreses per extraure valor del treball, particularment en el sector serveis. Així la pràctica lingüística està subjecta a controls similars als ocorreguts amb el treball industrial del taylorisme i el fordisme. Per aquests motius durant els darrers anys observem una creixent atenció des de l’acadèmia cap a la gestió lingüística de les organitzacions, incloent-hi postgraus especialitzats en la gestió del multilingüisme o recerques sobre els tipus d’accents o estils lingüístics que haurien d´imperar en la comunicació amb els clients. La diversitat només és una part de la qüestió. La gestió de la llengua en les empreses també afecta l’estandardització dels discursos. Les empreses dissenyen els argumentaris dels treballadors, modelen els temes sobre els quals s’ha de parlar, la durada i el to de les converses.