El gaèlic escocès, avui: un retrat sociolingüístic

Abstract

Escòcia, lingüísticament, és un territori multilingüe constituït per tres llengües que s’hi han parlat tradicionalment: l’anglès, l’scots i el gaèlic escocès. Aquesta darrera és una llengua de la família cèltica, emmarcada en un contínuum goidèlic [1], que inclou també el gaèlic irlandès i el gaèlic manx, i parlada per l’1,1% de la població, especialment, a les Terres Altes i les Illes Hèbrides i, de forma residual, al Cap Bretó (província de Nova Escòcia, Canadà). Tot i que ha patit una pèrdua constant de parlants i àmbits d’ús des del segle xviii arran dels conflictes interns i les guerres successòries a la Gran Bretanya i de canvis substancials en el sistema econòmic i tradicional de les Terres Altes, que es troba en un procés de substitució lingüística per la pressió social de l’anglès, i que es classifica com una llengua “definitivament amenaçada”, la seva situació està canviant significativament gràcies als esforços de revitalització lingüística, iniciat des de la dècada dels vuitanta pel Govern escocès i les institucions del país.