El dret a la comprensibilitat del llenguatge jurídic català i els principis que el sustenten

Abstract

La prosa jurídica té fama de ser complexa, obscura i, sovint, difícil d’entendre. No podem negar que el llenguatge jurídic sol tenir un estil retòric complex, però això no vol dir en absolut que els textos hagin de ser inintel·ligibles ni, en definitiva, estar mal escrits. De fet, des de la dècada de 1970, la redacció de textos jurídics ha estat molt lligada als moviments de renovació en redacció que han pretès construir un model de llengua clara, respectuosa i correcta.[1]

Concretament, el català jurídic actual és un llenguatge d’especialitat que s’ha configurat amb autonomia respecte del castellà partint tant de la tradició juridicoadministrativa de la nostra llengua –llarga tot i que intermitent– com de les tendències i els usos actuals emmarcats en els moviments internacionals de renovació, com ara l’anomenat moviment per al llenguatge planer (Plain English Movement). Aquests moviments defensen que els textos que el ciutadà ha d’entendre s’escriguin de manera comprensible, sense que per aquest motiu perdin rigor jurídic ni terminològic, ni tampoc validesa legal.