El encaje constitucional del derecho a decidir, un enfoque polémico

Abstract

Aquesta obra gira entorn a un concepte polític el “dret a decidir” que encara es troba en un estadi primari quant a la seva juridificació i és del tot inexistent en els codis legals. És justament per aquest motiu que la proposta arriba en un moment idoni i contribueix de manera directa tant en el debat epistemològic com en la seva possible repercussió politicojurídica. El títol del llibre utilitza el terme “polèmic” i certament l’adjectiu és encertat no només perquè el dret a decidir és un concepte polèmic sinó perquè, a més, els diferents capítols inciten a la controvèrsia, a la discussió.

A la introducció del text, Cagiao i Ferraioulo al·leguen certa sorpresa i desconcert en relació amb les explicacions i justificacions que s’han proliferat per excloure de la legalitat l’anomenat “dret a decidir” i, més concretament, el dret a decidir dels catalans. Quatre dels set capítols se centren en la realitat catalana, des del procés de desconnexió català (Boix), passant pel possible fonament democràtic del dret a decidir dels catalans (Corretja), les relacions entre el Tribunal Constitucional (TC) i la qüestió nacional catalana (Ferraiuolo), i finalment, perquè Catalunya, segons una interpretació monista no pot autodeterminar-se (Payero). El llibre però, en el seu conjunt, analitza una realitat més complexa i plural, com demostren els altres tres capítols que inclouen una comparativa dels models d’articulació territorial (Cappuccio), l’encaix d’un referèndum d’independència a l’ordenament constitucional espanyol i com es tracta aquest fenòmen als mitjans de comunicació (Cagiao), i finalment, una anàlisi de la vessant moral del dret d’autodeterminació i les relacions entre el procedir polític i el jurídic (Bastida).