Imatge capçalera

Visualitza l'element 

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook
  • Comparteix a Telegram
  • Comparteix a WhatsApp
  • Imprimeix

Quan els noms propis en català estaven prohibits: la recuperació d’un cas singular


 


URI https://hdl.handle.net/20.500.14227/4986
Tipus de document
Altres
Resum
El dret a triar el nom amb què se’t coneix i reconeix en l’àmbit públic és avui un dret emparat internacionalment i reconegut per la legislació interna, sobretot en la nova Llei del registre civil. Però la voluntat de ser identificat per un nom en la llengua pròpia ha estat, massa vegades, i com veurem tot seguit, l’art de fer compatible les lleis prohibitives amb l’erudició filològica.
ISSN
2696-8908
Citació recomanada
Gayán, Xavier i Agustí Pou. (31 de maig de 2018). Quan els noms propis en català estaven prohibits: la recuperació d’un cas singular. RLD Blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/4986
Autor/a
Llengua
Català
Publicat per
Escola d’Administració Pública de Catalunya
Data de publicació
2018-05-31
Extensió
4 p.
Publicat a
RLD blog
Matèries (CDU)
00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats
070 - Diaris. Premsa. Periodisme. Ciències de la informació
32 - Política
34 - Dret
81 - Lingüística i llengües
94 - Història general i per països
Matèries (LEMAC)
Documents relacionats
Apunt de blog disponible a:
Enllaç al document relacionat
Mostra el registre complet de l'element

Documents per descarregar

Thumbnail

20180531_noms_propis_catala_Xavier_Gayan_Agusti_Pou.pdf

517.2Kb

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Drets

Attribution 4.0 International
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/