En la mort de Rafael Lluís Ninyoles, referent imprescindible de la sociolingüística catalana

Abstract

La sociolingüística catalana, com a disciplina teoricopràctica que intenta analitzar i transformar la comunicació lingüística als països on el català és llengua pròpia, s’ha basat des dels seus orígens, fa més de mig segle, en la noció de conflicte lingüístic. Aquest es dona quan en una comunitat més o menys extensa les diferències socials (de classe, bloc de poder o grup nacional) es manifesten com a pugna de dues o més llengües, les quals es disputen els espais de la comunicació pública i, subsidiàriament, de la interpersonal o privada. Ninyoles ens va deixar el proppassat 25 d’octubre de 2019, d’una manera discreta, com havia viscut. No va aspirar mai a exercir el mestratge intel·lectual en un terreny, el de la sociologia del llenguatge, que ell mateix va capgirar quan, encara no havia fet vint-i-cinc anys, enllestí l’estudi esmentat, que es publicaria dos anys més tard. El pas del temps canvia la perspectiva amb què mirem el passat. Llegit amb els ulls d’avui, aquest llibre, el més esmentat dels que publicà, pot semblar bastant evident en moltes de les apreciacions que conté. Però aquestes constatacions evidents es forjaren a partir de les anàlisis que Ninyoles hi esbossava, les quals contribuïren a articular un camp de saber abans inexistent.