Crida d’articles: la traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

Abstract

La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

Editors convidats: Jeffrey Killman i Christopher D. Mellinger, campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC)

La ubiqüitat de la tecnologia i els ben pregonats avantatges que comporta generen frecs potencials en els entorns jurídics i reguladors on es desenvolupen activitats de traducció i d’interpretació. La capacitat de la tecnologia per influir, limitar o alterar la pràctica i la qualitat del treball de la traducció i la interpretació ha esdevingut una font de preocupació que ha donat lloc a una adopció lleugerament més lenta en el camp jurídic. Malgrat els avenços tecnològics, les inquietuds poden persistir, en especial si considerem l’amplitud de la gamma de tecnologies sempre en expansió que tenen al seu abast les parts dels negocis jurídics i els traductors i intèrprets que permeten les trobades plurilingües. A més, hi ha factors socioeconòmics i polítics que introdueixen complexitats en les possibilitats actuals atenent no només a les eines que s’utilitzen, sinó a com, quan i per què.

The ubiquity of technology and its often-touted benefits are sources of potential friction in legal and regulatory environments where translation and interpreting activities are carried out. Concerns have surrounded its ability to influence, constrain, or alter the implementation and quality of T&I work, thereby resulting in somewhat slower adoption rates in the field. Yet despite technological advances, this trepidation may persist, given the ever-expanding range of technologies at the disposal of legal parties and translators and interpreters who enable plurilingual encounters. Additionally, socioeconomic and policy factors complicate what is currently possible, with increasing attention paid to not only which tools are used, but how, when, and why.

a ubicuidad de la tecnología y sus muy proclamadas ventajas generan potenciales problemas en los entornos jurídicos y regulatorios donde se desarrollan actividades de traducción y de interpretación. La capacidad de la tecnología para influir, limitar o alterar la práctica y la calidad del trabajo de la traducción y la interpretación se ha convertido en una fuente de preocupación que ha dado lugar a una adopción ligeramente más lenta en el campo jurídico. A pesar de los avances tecnológicos, las inquietudes pueden persistir, en especial si consideramos la amplitud de la gama de tecnologías siempre en expansión que tienen a su alcance las partes de los negocios jurídicos y los traductores e intérpretes que permiten los encuentros plurilingües. Además, hay factores socioeconómicos y políticos que introducen complejidades en las posibilidades actuales atendiendo no solo a las herramientas que se utilizan, sino a cómo, cuándo y por qué.