Estratègies de cocreació i comunicació de la Terminologia de la COVID-19 en temps de pandèmia

Abstract

A primer de març, una setmana i mitja abans del confinament a Catalunya, vam publicar el diccionari Termes del coronavirus, amb una quarantena de termes. El cabal terminològic d’aquesta obra es va constituir en un termini molt curt, i molt intens, a partir de les consultes que ens havien fer arribar els usuaris, dels debats de feina entre terminòlegs i dels suggeriments del comitè d’experts de l’àmbit mèdic. En aquest sector, al voltant del portal de terminologia de ciències de la salut (www.demcat.cat), en què col·laboren diverses institucions des de fa anys (Bosch i Julià, 2019), la comunicació amb els experts està organitzada en grups de missatgeria instantània, de manera que vam fer el seguiment del procés de prop i des del primer moment.

Juntament amb la implicació dels experts i les consultes dels usuaris que ens arribaven, l’altre eix fonamental per detectar i avançar en la cocreació de terminologia de la COVID-19 han estat les xarxes socials (Cuadrado, 2020). Escoltar el ritme de les xarxes ha estat bàsic per detectar les necessitats socials en un context pandèmic com aquest. Com a societat, ens vam trobar d’un dia per l’altre tancats a casa i connectats només digitalment. Com va esmentar un article al NYTIMES (Shihipar, 2020) publicat durant les primeres setmanes de confinament, el coronavirus va generar un aïllament immediat forçat i l’aïllament va provocar un centre d’atracció immens cap a les xarxes socials: “Coronavirus means isolation. And isolation means social media.” Com que no ens podíem relacionar fora, la gent es connectava permanentment a les xarxes per interactuar i també per informar-se sobre l’evolució i els efectes de la pandèmia.