“Fum, fum, fum” o la discutida competència municipal en la regulació dels clubs o associacions cannàbics: jurisprudència aplicable

Abstract

Els clubs de cànnabis, tot i les preteses propietats curatives o pal·liatives del producte, poden ser uns mals veïns. Entre els detractors d’aquest veïnatge vaporós, alguns ciutadans (no tots, ja que la cosa, com se sap, té els seus prosèlits) es queixen als ajuntaments i els ajuntaments, fins ara, per evitar la impressió que les emanacions volàtils d’aquestes activitats produeixen en l’olfacte i, en excés, en el comportament de les persones, han fet dues coses: aprovar ordenances reguladores i aprovar plans especials. Tant una com l’altra potestat administrativa estan en el marc del que s’anomena activitat local d’ordenació i intervenció administrativa, que es concreta en, d’acord al que prescriu l’apartat 1 de l’article 55 del ROAS (Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals): “L’activitat d’intervenció dels ens locals es pot portar a terme pels mitjans següents: a) Ordenances i bans. b) Instruments de planejament. c) Submissió a llicència i actes de control preventius. d) Ordres individuals de manament o de prohibició”. La submissió a llicència prèvia, o a un altre mitjà d’intervenció amb control previ, si n’hi ha, s’ha restringit a “raons imperioses d’interès general que ho justifiquin, de conformitat amb el que estableix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior” d’acord amb el paràgraf 3 de l’article 29 de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica.