Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE?: una anàlisi

Abstract

“Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també cal conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d’hora per prendre una decisió.” Aquestes eren les paraules –pronunciades en català– del ministre d’Afers Estrangers finès, Anders Adlercreutz, en sortir de la reunió del Consell de la UE d’avui, 19 de setembre, en què es decidia si català, gallec i èuscar passaven a ser llengües oficials de la Unió Europea (UE). Una posició compartida i feta pública per molts altres estats membres. Alemanya, França, Croàcia, Eslovàquia, Irlanda… i fins a 21 estats membres es pronunciaven en la mateixa direcció. De moment, el català, el gallec i el basc no seran oficials de la UE. L’argument? Es necessita més temps per analitzar les implicacions legals, econòmiques i, sobretot, polítiques d’aquesta decisió. A més, han estat diversos els estats que han demanat un informe jurídic als serveis jurídics del Consell. Part positiva? Cap estat ha exercit el seu dret de veto i, per tant, cap estat s’hi ha oposat de manera ferma.