L’oficialitat del català a Europa: mort lenta per inanició o possibilitats reals?: una anàlisi política i jurídica

Abstract

“Davant la manca d’unanimitat de part dels 27 estats membres, la decisió d’aprovar l’oficialitat del català, el gallec i el basc s’ajorna”. Aquestes eren les paraules d’Adam Szlapka, ministre d’Afers Europeus de Polònia, després de la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea (UE), el 27 de maig. Era la sisena vegada que la decisió s’ajornava. Què passa amb el català a Europa? Què fa que els estats membres no prenguin cap decisió –a favor o en contra– de l’oficialitat? Quins motius addueixen? En fem una anàlisi.

Cronologia dels fets

La proposta de l’Estat espanyol de posar a l’ordre del dia l’oficialitat del català, el gallec i el basc a la UE no és nova. Fa gairebé dos anys, el 17 d’agost del 2023, el ministre espanyol d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, adreçava una carta al Consell de la UE: “Trasllado la decisió del Govern d’Espanya de sol·licitar al Consell la inclusió del català, el gallec i el basc, llengües espanyoles diferents del castellà que gaudeixen d’un estatus oficial a Espanya, al règim lingüístic de la Unió Europea.” Començava formalment la cursa per al reconeixement del català a Europa, com ja vam recollir en un apunt anterior en aquest mateix blog.

D’ençà de la petició formal, sis han estat les reunions en què el Consell d’Afers Generals de la UE, a petició del Govern espanyol, ha debatut –i ajornat sempre– la decisió. En fem una anàlisi, que dividim en quatre grans blocs: