Reflexions generals sobre la Llei orgànica 5/2024, d’11 de novembre, del dret de defensa

Abstract

Gràcies a la judicialització constitucional i internacional de la seva tutela, els drets processals bàsics han deixat de ser meres proclamacions retòriques o simples principis programàtics, per convertir-se en drets exigibles com a garanties fonamentals. En aquest context, des d’una perspectiva processal, és obligat portar a col·lació dues garanties processals bàsiques: el dret fonamental a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) i el dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE), que apareixen “connectades” mitjançant la prohibició d’indefensió (dret de defensa).

Un dret, el de defensa, que en la seva dimensió material (dret de què gaudeix tota persona, per ser subjecte de drets normativament fixats, amb vista a participar de la dialèctica processal i influir en la formació del convenciment judicial) apareix consagrat com a inviolable en tots els estats i graus del procés, com a cara positiva de la prohibició d’indefensió (art. 24.1 CE), i com una d’aquelles garanties que gaudeixen de l’aixopluc del mantell protector del dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE). A més, pel que fa a la seva dimensió formal o instrumental (exercici del dret de defensa comptant amb l’assistència lletrada), també gaudeix de rellevància constitucional expressa al paràgraf segon del nostre text constitucional de 1978 (dret de defensa i a l’assistència lletrada).