Aconseguir l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea: hi ha feina per a tothom

Abstract

En un article que vaig elaborar per al darrer número (82) de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, publicat el 18 de desembre passat, proposava un conjunt d’actuacions que, al meu parer, es podrien dur a terme mentre la llengua catalana no pugui assolir la condició de plena oficialitat dins del sistema juridicolingüístic de la Unió Europea (UE).[i]

A tall de recordatori, aquestes propostes eren les següents: 1) actualitzar i millorar els acords administratius actuals que preveuen, de manera molt limitada, un cert ús oficial de la llengua catalana; 2) actualitzar i ampliar l’Acord de la Mesa del Parlament Europeu; 3) incorporar les llengües dels acords administratius a les polítiques de comunicació de les institucions de la UE; 4) incorporar les llengües dels acords administratius al corpus de la base de dades terminològica IATE (Terminologia Interactiva per a Europa); 5) assegurar que la normativa de la Unió relativa al mercat interior i a les seves polítiques sectorials respecti adequadament els sistemes lingüístics interns dels estats membres, en especial aquells on coexisteixen diverses llengües oficials, alguna o algunes de les quals, però, no gaudeixi de l’estatus de llengua oficial de les institucions europees; 6) modificar el Reglament 1/1958 amb la finalitat de donar cobertura jurídica a l’ampliació i la millora dels acords administratius actuals, i 7) aprofitar les possibilitats que oferiria una hipotètica aprovació i entrada en vigor de l’Acord d’Associació entre Andorra i la UE per a una millora general de l’estatus de la llengua catalana en el context europeu.