Parlar una llengua d’herència minoritzada a Catalunya: un diàleg per a l’amazic, el fula i el panjabi

Abstract

El fula, l’amazic i el panjabi són tres llengües parlades en àmbits geogràfics molt diferents però que comparteixen, com a mínim, tres aspectes fonamentals. D’una banda, totes tres tenen un nombre molt elevat de parlants. D’altra banda, i malgrat aquesta vitalitat demogràfica, són llengües minoritzades als seus territoris d’origen per altres idiomes dominants amb què estan en contacte. Finalment, totes tres tenen una presència significativa a Catalunya, on la seva situació de minorització s’agreuja pel fet que la majoria dels seus parlants formen part de col·lectius migrants, sovint més vulnerables.

El seminari “Llengües minoritzades com a llengües d’herència. Visions d’una riba a l’altra riba”, celebrat el passat divendres 4 d’abril a la Universitat de Barcelona i coorganitzat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), va tenir com a objectiu principal explicar la situació d’aquestes llengües tant als seus territoris d’origen com a Catalunya. Donar a conèixer aquestes qüestions més enllà de la superfície va permetre reflexionar sobre aspectes lligats a la minorització lingüística, sobre el manteniment i la transmissió de les llengües en contextos migratoris i sobre quin paper té tot plegat amb la relació que estableixen les diferents comunitats lingüístiques amb les llengües d’immigració i el català.