La participació dels agents públics i privats en els plans de dinamització comercial

Abstract

Els plans de dinamització comercial dels centres i subcentres urbans són instruments basats en la corresponsabilitat i la cooperació entre els agents públics i privats que hi intervenen, fonamentalment entre administracions públiques i les associacions de comerciants, perquè tots ells persegueixen, com a objectiu principal, la millora i modernització de l’oferta comercial d’una àrea determinada, per tal d’adaptar-la a les necessitats dels consumidors. Aquests plans, però, no han tingut l’èxit esperat, com el que sí han obtingut els models forans en els que s’inspiren, sobre tot en comparació amb els resultats obtinguts pels models de referència d’altres països, com els Business Improvement Districts (BID) dels EUA i el Regne Unit, que han estat conseqüència d’una actuació legislativa específica. En el treball s’analitzen les causes d’aquesta manca de resultats i es concreten bàsicament en la manca d’implicació en aquests plans d’alguns agents que, tot i beneficiar-se de la seva posada en marxa, no s’integren en ells i que no s’han trobat mecanismes per obligar a tots aquests subjectes a contribuir econòmicament a aquests plans, de forma que no disposen d’un finançament suficient ni sostenible.

El treball presentat mirar de donar una resposta a les dificultats per trobar una fórmula que permeti dotar als plans d’una estructura jurídica que s’ajusti a les seves necessitats, peculiaritats i objectius, i que no sigui excessivament rígida o complicada en la seva gestió. Amb aquesta finalitat s’han analitzat les diverses fórmules de col·laboració públic-privada que ja existeixen al nostre l’ordenament jurídic i també s’han estudiat models de Dret comparat per mirar si els models d’altres països poden oferir solucions que la nostre regulació actual no contempla i es formulen concretes observacions i suggeriments. Tanmateix es presenten les diferents possibilitats que ofereix l’ordenament jurídic actual o les modificacions que s’haurien d’incorporar per articular i assegurar la contribució econòmica de tots els beneficiats per un pla de competitivitat del comerç urbà al seu finançament, i s’exposen els problemes o dificultats que cadascuna d’elles pot plantejar, així com els avantatges d’unes envers els altres. Una primera possibilitat, que seria establir una obligació d’afiliació a l’eventual entitat gestora del pla o les agrupacions o associacions que hi participen al pla, es desaconsella per les dificultats gairebé insuperables de caire constitucional que planteja.

També s’analitzen els problemes de compatibilitat amb el Dret comunitari que planteja la legislació vigent catalana sobre equipaments comercials, en particular, amb la llibertat d’establiment, sobretot després de la sentència del TJUE de 24 de març de 2011. Per últim, i per que fa a l’Impost sobre Grans Establiments Comercials es considera que s’ajusta a l’actualment vigent bloc de constitucionalitat i que pot defensar-se que no constitueix un ajut d’Estat prohibit pel Dret comunitari.