Agències reguladores independents en l'àmbit social: anàlisi comparativa del sector farmacèutic i el sector de seguretat alimentària

Abstract

Les agències constitueixen un dels elements clau de la reforma de les administracions públiques que es consolida a partir de la dècada dels vuitanta a la majoria de democràcies avançades. La delegació de poder polític a favor d'aquest tipus d'organismes s'inicia en sectors econòmics relacionats amb la regulació dels mercats de les telecomunicacions i l'electricitat, així com els mercats financers, i de l'energia ampliant-se més tard cap a qüestions de tipus social, com la seguretat alimentària o el sector farmacèutic. L'objectiu d'aquest estudi és explicar des d'una perspectiva politològica perquè en alguns sectors les agències són independents de l'executiu i tenen amplis poders reguladors, mentre que en altres els departaments ministerials mantenen un control elevat sobre les agencies que bàsicament assumeixen funcions de tipus consultiu. La investigació analitza dos casos concrets, l' Agencia del Medicament (Agemed) i la Agencia de Seguretat Alimentària (Aesa), amb l'objectiu de contribuir a la investigació de les Agències de regulació independents en sectors de caràcter social.

L'estudi s'organitza en sis parts. La primera consisteix en definir què és una agència. El segon bloc analitza diferents marcs analítics desenvolupats fins el moment per l'estudi de les agències. La tercera part analitza la regulació en el sector de la seguretat alimentària i farmacèutica a Espanya, tenint en compte les pautes de continuïtat i canvi en les últimes dècades. Això serveix de base per desenvolupar la quarta part a on es descriuen les característiques de les dos agències. La cinquena part analitza la delegació de funcions, i el grau de despolitització de les agències a partir de la construcció d'uns indicadors que permeten mesurar i explicar de forma sistemàtica les característiques de les agències. La última part es dedica a fer un anàlisi de les variables explicatives. Es tenen en compte (1) els arguments funcionals –teoria del principal-agent—; 2) la transferència d'idees; 3) els processos de reforma de l'administració pública i 4) l'herència històrica i la distribució prèvia de competències en els sectors objecte d'estudi.