Anàlisi de les dimensions partidista i territorial en la independència de les agències reguladores

Abstract

Els últims decennis han estat testimonis de l’acceleració del procés de difusió de les agències reguladores autònomes en diferents àrees de polítiques públiques en diversos països, tant en el nivell nacional com en nivells subnacionals. Enfocades al control, la supervisió i la promoció d’activitats reguladores, aquestes agències s’han constituït com ens independents de les organitzacions administratives tradicionals. L’estat espanyol no ha estat una excepció a aquesta tendència reguladora global.

D’acord amb aquests esdeveniments, aquest projecte proposa una perspectiva innovadora en l’estudi de la regulació, tot i desenvolupant una fotografia detallada i un mapa dels reguladors espanyols entre el 1980 i el 2010. La recerca s’enfoca, doncs, en el desenvolupament d’una base de dades completa destinada a comprendre les característiques dels reguladors espanyols; és a dir, els membres dels consells de les agències reguladores de diferents sectors i nivells –tant estatal com regional–. En aquest procés, l’estudi reconstrueix la regulació espanyola durant els darrers 30 anys d’acord amb tres dimensions. Primer, l’anàlisi se centra en dades biogràfiques dels membres dels consells. Segon, per tal de discutir la idea dels reguladors com a individus independents i no connectats amb la dinàmica política, l’anàlisi també s’endinsa en les articulacions amb el món polític i els partits polítics. Tercer, donat que la regulació s’entén com una tasca altament tècnica que requereix informació especialitzada i experiència, l’estudi s’enfoca en el grau de professionalització i especialització dels membres dels consells, juntament amb l’evolució de les seves carreres professionals. En total, doncs, l’estudi proporciona una fotografia de 519 membres dels consells nomenats a 669 mandats en 24 agències reguladores.

Per mitjà d’aquesta reconstrucció analítica, el present treball proveeix una imatge estàtica i dinàmica dels reguladors espanyols, mentre que al mateix temps proveeix informació important en el procés i la dinàmica de la regulació entre els nivells estatal i regional. Els resultats mostren que el “típic regulador espanyol” és un professional amb estudis de Dret o d’Economia. Contràriament a les expectatives teòriques, els reguladors tenen vinculacions relativament estretes amb polítics i partits polítics, fet que en part pot ser explicat pel fet que la designació es basa fonamentalment en l’executiu i on els controls parlamentaris i els requeriments són limitats.