Els centres i els establiments de serveis socials: accés, garanties dels usuaris i responsabilitats públiques

Abstract

En el treball de recerca titulat Els centres i establiments de serveis socials: accés, garanties i responsabilitats públiques, s’emprèn l’estudi de la problemàtica que envolta l’internament i la presència dels ciutadans usuaris de prestacions socials en els centres encarregats de llur prestació. Amb aquest objectiu, el treball es divideix en quatre parts.

La primera, sota el títol de «El marc jurídic general dels centres y establiments de serveis socials a Espanya», té un contingut eminentment introductori, en el qual es poden diferenciar dos aspectes o temàtiques diferents. D’una banda, es fa un recorregut històric i conceptual sobre l’acció social pública, des dels seus orígens, en què es parlava de beneficència, fins a l’actualitat, en què aquesta acció pública es troba molt desenvolupada i en què el protagonisme ha estat assumit per les comunitats autònomes. D’altra banda, es fa una exposició general del diferents tipus de centres prestadors de serveis socials, el quals poden ser públics o privats, però integrats en la xarxa pública de centres de serveis socials, o senzillament privats i al marge o no integrats en la xarxa esmentada.

La segona part del treball es focalitza en l’estudi dels drets i els deures dels ciutadans interns en els centres de serveis socials. Pel que fa al drets, s’analitza el primer lloc si les prestacions socials de caràcter residencial poden o no ser considerades drets subjectius, amb la possibilitat que aquesta consideració té de cara a poder exigir la seva prestació. Seguidament s’aborda la molt complexa qüestió de l’abast i les garanties dels drets fonamentals en la relació jurídica que s’estableix entre el centre i l’intern. De mode particular s’aprofundeix en els drets fonamentals a la llibertat deambulatòria i els internaments forçosos; el dret a la integritat física i la utilització de mesures de contenció de l’intern; i els drets fonamentals a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili. Pel que fa als deures, l’aspecte que presenta una major problemàtica és sense cap mena de dubte, el que ateny a la possibilitat de tipificar infraccions i sancions en els reglaments de règim intern de cada centre, pràctica aquesta no inhabitual i que port merèixer alguns retrets jurídico-constitucionals.

La tercera part s’ocupa del règim de control de l’activitat duta a terme pels establiments de serveis socials. El punt neuràlgic d’aquest bloc és, evidentment, l’activitat administrativa de inspecció i les diferents potestats de què gaudeix l’Administració per poder portar-la a terme de manera efectiva, però sense vulnerar els drets dels usuaris i dels titulars dels centres.

Finalment, en la quarta part del treball es realitza un estudi del règim de responsabilitat per danys produïts en l’àmbit dels centres i establiments de serveis socials. Si bé el sector de la responsabilitat patrimonial de l’Administració és un terreny clàssic dels estudis del Dret públic, el cert és que en l’àmbit dels centres dels serveis socials queden paleses realitats i casuístiques molt peculiars i, per tant, mereixedores d’un estudi detingut. Aspectes com l’aplicació en aquest terreny de la doctrina de la culpa in vigilando, de la responsabilitat de l’Administració per danys causats pel propi intern, o bé soferts pel propi intern (fins i tot en casos d’autolesió) constitueixen, entre d’altres, els punts centrals d’aquesta darrera part de l’estudi.