Big data per analitzar la mobilitat de les persones i optimitzar els serveis de transport públic en entorns turístics

Abstract

L’estudi explora les diferents oportunitats generades a partir del Big Data per analitzar la mobilitat de les persones i optimitzar els serveis de transport públic a Catalunya. El treball es basa en dues fonts d’informació categoritzades com a Big Data: els registres geolocalitzats de la mobilitat de la població a partir de telefonia mòbil i els registres continus de les validacions realitzades amb les targetes intel·ligents de transport públic. Aquest estudi pilot s’ha realitzat al Camp de Tarragona amb la col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) al Camp de Tarragona. L’ATM de l’Àrea de Lleida també ha participat, com a observador, al projecte amb l’objectiu de validar els mètodes i poder replicar l’estudi al seu àmbit territorial en un futur immediat.

El present projecte de recerca té com objecte recollir i analitzar el potencial de la diversitat de fonts de dades que poden resultar d’utilitat en la gestió del transport públic a l’hora d'afrontar amb èxit els reptes en territoris caracteritzats per l’estacionalitat de la demanda. Les fonts tradicionals de dades han tendit a centrar-se en el comportament espacial dels residents, i han descuidat la mobilitat dels visitants. A més a més, no han adoptat la perspectiva dinàmica imprescindible per captar les oscil·lacions associades a l'estacionalitat. Aquest context de manca de dades de qualitat comença a canviar en els darrers anys amb l’adveniment del Big Data. En primer lloc, i centrat en el transport públic, pel Big Data generat a partir dels sistemes automatitzats de recollida de dades dels sistemes tarifaris integrats que utilitzen les targetes de transport intel·ligents. En segon lloc, englobant el conjunt de la mobilitat d’un territori, pel posicionament passiu mitjançant la telefonia mòbil. Aquestes fonts d’informació basades en el Big Data es complementen amb l’adaptació de fonts de dades més tradicionals, com les enquestes al context turístic i els aforaments. L’anàlisi de totes aquestes fonts permet desxifrar de forma més precisa les necessitats espacials i els comportaments dels visitants, així com la seva interacció amb la població resident.

La informació generada permet no només localitzar, caracteritzar, singularitzar i quantificar les problemàtiques existents pel que fa a la gestió de la mobilitat, sinó que també farà possible el disseny de polítiques públiques i actuacions que es podran introduir en els instruments de planificació de la mobilitat (plans directors de mobilitat, plans de mobilitat urbana a nivell local, plans de mobilitat específics per a zones que funcionen com pols generadors de mobilitat, plans de desplaçaments d’empresa), i també poden servir de base per a les eines de planejament urbanístic en l’àmbit de la mobilitat (estudis d’avaluació de la mobilitat generada associats a planejament urbanístic i equipaments singulars). Aquest coneixement també ha de ser d’utilitat per a l’avaluació del contingut dels plans i estudis d’avaluació de la mobilitat generada, competència que d’acord amb la llei 9/2003 de la mobilitat, recau sobre les diferents ATM.