Disseny d'Estat, tradició institucional i cooperació intergovernamental: l'efecte del model d'organització territorial sobre les xarxes de Gestió Intergovernamental dels Governs locals i Governs regionals de Catalunya i Baden-Württemberg en l'àmbit de les polítiques de la Societat de la Informació (Govern Electrònic)

Abstract

Aquest estudi se centra en l'anàlisi dels instruments de col·laboració i cooperació entre els Governs regionals i els Governs municipals en l'àmbit d'una política concreta com són les polítiques de Govern Electrònic que formen part del desenvolupament de la denominada Societat de la Informació.

El marc teòric proposat per l'anàlisi és el de les Relacions Intergovernamentals (aproximació macro), concretament les Xarxes de Gestió Intergovernamental (aproximació micro) centrades en l'anàlisi de relacions, més o menys, quotidianes i pràctiques entre diferents unitats de govern com és el cas de la implementació de polítiques públiques. El debat que existeix a la literatura és sobre la convergència o no entre dos sistemes diferents d'organització territorial, els sistemes federals i els sistemes unitaris. Els primers sembla que tendeixen cap a la centralització i, en canvi, els segons cap a la descentralització. Aquest canvi també implica l'establiment de noves relacions de caràcter intergovernamental en els estats unitaris descentralitzats que han de relacionar-se sota unes condicions diferents. Com que les Relacions Intergovernamentals en els estats federals han estat sempre millor articulades que en els estats unitaris, on no eren necessàries, es planteja que la influència, quant a bagatge i experiència, afectarà de forma diferent a les xarxes de Gestió Intergovernamental.

Per aquest motiu, la pregunta d'investigació principal és sobre la influència que el marc institucional, entès com el sistema d'organització territorial, pot tenir sobre les mateixes xarxes de Gestió Intergovernamental. L'estudi hipotetitza que les xarxes de Gestió Intergovernamental dels estats federals tindran més interdependència, cohesió i estaran més descentralitzades que en els estats unitaris descentralitzats on les xarxes seran més centralitzades i amb menys interdependència a causa de la seva diferent tradició de Relacions Intergovernamentals en altres àmbits de govern. Per exemple, relacions entre la federació o el Govern central i els Govern regionals.

L'estudi se centra en l'estudi de les polítiques denominades de Societat de la Informació, concretament les polítiques i iniciatives de Govern Electrònic que s'estan duent a terme no solament des dels Governs dels Estats sinó també des dels Governs regionals i locals.

El mètode triat per la realització d'aquesta recerca ha estat el mètode de comparació a través de diferents indicadors estadístics de dues unitats de Governs regionals immerses en sistemes d'organització territorial diferenciats per estudiar les seves relacions amb els Governs locals. Per mesurar les relacions entre unitats de governs s'ha utilitzat la tècnica de l'Anàlisi de les Xarxes Socials (AXS). Cal dir que aquesta tècnica serveix per descriure diferents situacions en termes de relacions en períodes temporals (evolució) com en moments més puntuals però en tot cas no permet establir relació de causa i efecte.

Els casos d'estudi són un Govern regional d'un estat unitari descentralitzat, com és Catalunya, i un Govern regional d'un Estat federal, com es Baden-Württemberg.

Les principals innovacions d'aquest treball són: Primer, estudiar les xarxes de Gestió Intergovernamental, poc estudiades fins ara; segon, des d'una perspectiva comparada la majoria d'estudis se centren en un cas; tercer, d'un àmbit nou, les polítiques de Govern Electrònic; quart, des d'una perspectiva de Ciència Política, la majoria de la literatura sobre Relacions Intergovernamentals és jurídica i; cinquè, utilitzant una tècnica estadística com l'Anàlisi de Xarxes Socials per calcular, mesurar i dibuixar els diferents tipus de xarxes.

La xarxa de polítiques de Gestió Intergovernamental en polítiques de Govern Electrònic de Catalunya és més densa i més centralitzada que la de Baden-Württemberg. La principal hipòtesi plantejada s'acompleix ja que existeixen diferències en les dues unitats de govern estudiades respecte a les xarxes de Gestió Intergovernamental. La resta d'hipòtesis plantejades confirmen, en part, que la centralització s'acompleix però la major densitat ha estat un resultat sorprenent. En aquest sentit, les possibles explicacions ofertes poden estar en el canvi de correlació de forces en el cas de Catalunya amb una alternança de govern després d'un llarg període que fa coincidir a les mateixes forces polítiques en l'àmbit local i regional, així com en la forta política d'incentius econòmics, a través de subsidis oferta als municipis per oferir els seus serveis en línia.