L’englantina roja i les comunitats de pràctica

Abstract

En començar l’estiu vaig patir un petit accident amb la moto el resultat del qual va ser una greu cremada a la cama de la qual ja gairebé estic recuperat.

Durant el procés de curació em van ajudar i aconsellar força professionals de la salut, i també no professionals. Tots van coincidir que em beneficiaria molt aplicar un producte miraculós que jo no coneixia. Era l’oli Rosa de Mosqueta i calia aplicar-lo directament sobre la ferida. No obstant això, vaig detectar molta discrepància entre els meus consellers ja que mentre uns insistien que calia aplicar-lo des del primer moment sobre la zona afectada, altres em deien que m’havia d’esperar a que la ferida estigués tancada per minimitzar un risc d’infecció per l’oli. Per la meva part, vaig investigar per les “xarxes” i vaig descobrir que aquest oli s’extrau de les llavors d’una planta de la família de les rosàcies anomenada Englantina roja (Rosa rubiginosa). Aquesta planta té força propietats: ornamentals per les seves flors, nutricionals pels seus fruits però destaca sobre tot perquè l’oli obtingut de les seves llavors té una poderosa capacitat regenerant i cicatritzant sobre la pell.