#eapcOpenLab: la protecció de dades personals és un límit a la (bona) Administració?

Abstract

“Les mosques viuen 24 hores. Els immigrants abusen dels serveis sanitaris gratuïts. L’Espanyol perd més contra el Madrid que contra el Barça”. Aquestes afirmacions les hem sentit sovint, fins al punt que els donem versemblança. Una cosa semblant passa amb una idea crítica que circula amb freqüència respecte de la protecció de dades, i que en l’àmbit del sector públic porta a sostenir afirmacions com les següents: “La protecció de dades… és un obstacle per a la bona Administració… propicia l’opacitat i està en contra de la transparència… dificulta la gestió dels serveis públics”. Doncs bé, totes aquestes afirmacions són mites falsos, incloses les relatives a la protecció de dades, respecte de les quals enumeraré a continuació alguns arguments per evidenciar que no s’ajusten a la realitat. Totes les persones són -som- titulars de molts drets: el dret a una bona Administració, que sigui transparent, que presti uns serveis eficients i un llarg etcètera de drets; també el dret a la protecció de dades, que té el rang de dret fonamental. Davant aquest ventall de drets, els servidors públics tenim el deure de respectar-los i, per tant, hem de poder compatibilitzar-los. Una bona Administració és la que assegura l’efectivitat de tots els drets que poden entrar en joc. Ara bé, la majoria no són absoluts, i en ocasions no és possible conciliar-los tots, de manera que podria resultar inevitable sacrificar-ne un, per tal de satisfer-ne un altre de prevalent. Admeto que assegurar l’efectivitat del dret a la protecció de dades no sempre resulta fàcil, però a partir del 25/5/2018 els empleats del sector públic tindreu ajuda. En efecte, el nou Reglament europeu de protecció de dades (RGPD) imposa a totes les administracions el deure de tenir delegat de protecció de dades, a qui correspon exercir les funcions d’assessorament, supervisió i control intern en tot el referent al tractament de dades personals. El seu objectiu no ha de ser frenar o dificultar nous serveis públics que impliquen aquests tractaments, sinó ajudar a posar-los en funcionament amb un ple respecte a l’RGPD. Així, el dret a la protecció de dades no ha de ser un límit ni un obstacle a la bona Administració, sinó que cal veure’l com una garantia, també respecte d’altres drets i llibertats (dignitat, lliure desenvolupament de la personalitat, igualtat, honor, etc.).