L'acció europea per a la protecció dels drets lingüístics
Tipus de document
Monografia
Versió del document
Versió publicada
Resum
Els estats membres de la Unió Europea i els estats que formen part del Consell d'Europa presenten una gran diversitat en la regulació dels drets lingüístics i dels drets de les minories lingüístiques. D'entrada, excepte quatre estats europeus (Andorra, Portugal, Malta i Islàndia), la resta tenen situacions de multilingüisme en el seu territori. Aquests estats es poden classificar en dos grans grups: els estats de règim plurilingüe i els estats amb minories lingüístiques. Les característiques dels estats de règim plurilingüe són les següents: proclamació constitucional de més d'una llengua oficial amb efectes en la totalitat del territori de l'estat i per a totes les administracions de l'estat; igualtat formal, jurídica, social i política de les llengües i de les comunitats lingüístiques coexistents; regulació dels drets lingüístics dels ciutadans i del règim d'ús de les llengües en les relacions intersubjectives públiques, inclosos els mecanismes legislatius, administratius i judicials per fer efectius aquests drets, i un sistema d'ensenyament que tingui en compte l'aprenentatge de o en les diverses llengües oficials. Els estats plurilingües poden seguir un model de plurilingüisme horitzontal, caracteritzat per la divisió en territoris monolingües i fronteres lingüístiques, imposades legalment (cas de Bèlgica) o per voluntat dels seus
habitants (cas de la Confederació Helvètica), la determinació del règim lingüístic segons el criteri de territorialitat i la primacia dels drets col·lectius sobre els drets individuals, o bé un model de plurilingüisme vertical o de superposició, regit pel criteri de personalitat i per la primacia dels drets individuals sobre els col-lectius. En aquest grup es poden incloure els estats de Finlàndia i Irlanda.
ISBN
8439334532
Nota
Pròleg d'Alegria Borràs
Citació
Corretja i Torrens, Mercè. (1995). L'acció europea per a la protecció dels drets lingüístics. (Estudis; 15). Escola d’Administració Pública de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.14227/2073
Autor/a
Llengua
Català
Publicat per
Escola d’Administració Pública de Catalunya
Data de publicació
1995-06Extensió
243 p.
Col·lecció
Estudis; 15
Matèries (CDU)
342 - Dret constitucional. Dret administratiu
81 - Lingüística i llengües
Paraules clau
Documents per descarregar
8.610Mb
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
Drets
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Ítems relacionats
Mostrant ítems relacionats per Títol i Matèria.
-
L'acció exterior i europea de la Generalitat de Catalunya: desenvolupament normatiu i institucional
Pons Rafols, Xavier; Campins Eritja, Mar; Castellà Andreu, Josep Maria; Martín Núñez, Esther (2010)L’objecte d’aquest treball de recerca se centra en la situació actual i les possibles opcions normatives i organitzatives respecte de l’acció exterior de la Generalitat i de les relacions de la Generalitat ... -
Sentència del Tribunal Suprem de 9 de gener de 2023: "dies a quo" de l’inici del termini de prescripció de l’acció administrativa de reintegrament
Ferrera Izquierdo, Joan Manel (Formació Oberta: Espais Temàtics, 2024-03-21)La Sentència del Tribunal Suprem de 9 de gener de 2023 (recurs 4865/2021), resol l’acord delMinisteri de Política Territorial i Funció Pública pel qual s’inicia el reintegrament per l’excés desubvenció ... -
Sobre l'acció de regrés contra autoritats i personal establerta a la disposició addicional 28 de la Llei de contractes del sector públic
Monfort Pastor, Manuel (Formació Oberta: Espais Temàtics, 2023-02-03)La declaració de nul·litat d'un acord o d'unes activitats materials, per les quals un contractista ha dut a terme obres, serveis o subministraments per a l'Administració, convoca una situació d'enriquiment ...