Els funcionaris són diferents? Qui són els funcionaris? I com són?

Abstract

Durant molt temps, les societats europees van creure que els funcionaris estaven vinculats a l’autoritat de l’Estat i que no podien comparar-se amb els treballadors del sector privat. Es veia aquest grup de treballadors públics com a agents destinats a defensar l’Estat de dret i a posar en pràctica les polítiques del Govern. En conseqüència, els funcionaris havien de tenir un alt nivell d’integritat i se’ls havia de confiar una única tasca: treballar per l’interès comú. En aquesta concepció, en la qual l’Estat és separat de la societats i els ciutadans, no podia encabir-s’hi que els funcionaris tinguessin dret de vaga o que po- guessin pactar convenis col·lectius. Després de la Segona Guerra Mundial, les tasques de l’Estat van evolucionar (en especial en els sectors social i educatiu) i cada vegada més gent entrava a formar part de la funció pública. Com a conseqüència d’això, l’ocupació en el sector va assolir un nou pic a finals de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta del segle XX. L’ampliació del sector públic va portar emparellat que es qüestionés la concepció mateixa: per què havien de rebre un tractament diferent els llocs públics en els camps de l’educació, la recerca o la seguretat social, per posar-ne alguns exemples? Aquesta expansió dels serveis públics i, en molts casos, el tractament privilegiat dels funcionaris (pel que fa, en especial, a la seguretat del treball i les mesures socials) han enfortit l’atractiu de l‘ocupació pública però no necessàriament la imatge del sector. De fet, els ciutadans, els mitjans de comunicació i els polítics manifesten un descontent creixent envers el sector públic i el funcionariat en general i fan campanya contra els buròcrates i els procediments cars, lents, ineficaços i poc adaptats.