La gestió de la interoperabilitat en govern electrònic a les administracions públiques catalanes

Abstract

El present informe recull les premisses i els resultats de l’estudi realitzat per l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE «La gestió de la interoperabilitat en govern electrònic a les administracions públiques catalanes», finançat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Aquesta recerca respon a la voluntat d’identificar els factors crítics que condicionen l’èxit dels processos d’implementació d’iniciatives d’interoperabilitat a Catalunya i de contrastar la hipòtesi que, tot i que la interoperabilitat s’ha abordat tradicionalment des del punt de vista de la tecnologia, apareixen altres variables de tipus estratègic, polític, de gestió, institucional o legal que realment incideixen en aquests processos.

Per fer-ho, s’ha elaborat, en primer lloc, un ampli marc conceptual a l’entorn de la interoperabilitat que s’acompanya d’una primera definició de model holístic on s’identifiquen sis dimensions, així com les seves interrelacions: factors relacionats amb les dades i la informació, factors relacionats amb la tecnologia, factors organitzatius, factors relacionats amb la governança de la xarxa, factors institucionals i factors contextuals.

En segon lloc, s’ha portat a terme un extens treball de camp en dues fases que ha culminat en la realització de 37 entrevistes en profunditat i d’un grup focal i que ha tingut com a objectius fer una valoració del model català d’interoperabilitat i conèixer els factors que condicionen els projectes d’interoperabilitat de Catalunya, per testar el model holístic proposat.

L’estudi confirma, en primer lloc, l’existència d’un model català d’interoperabilitat que disposa de fortaleses, com ara l’aposta per un node d’interoperabilitat que simplifica les relacions entre administracions, però que també presenta importants reptes, molt relacionats amb el funcionament intern de les organitzacions i amb la complexitat de la governança de la xarxa d’actors. Aquests resultats constaten la manca de consolidació després de més de deu anys de vida d’aquest model. En segon lloc, es corrobora la hipòtesi de partida: la interoperabilitat depèn sobretot de factors de caire estratègic, polític, de gestió, institucional i legal, i no tant de motius tecnològics. Concretament, les variables organitzatives internes i la governança de la xarxa d’actors són les que resulten més importants. En tercer lloc, es formulen recomanacions orientades a millorar la realitat catalana: entre d’altres, es fa necessari un lideratge polític fort, un canvi cap a una cultura de cooperació més oberta i un avenç cap a la millora de la governança de la xarxa. En definitiva, cal repensar l’estratègia i valorar la implementació de nous models d’interoperabilitat a Catalunya.