Cal motivar el cessament d’un funcionari d’un lloc de lliure designació?

Abstract

La motivació en qualsevol actuació o activitat administrativa és un pressupòsit bàsic i necessari per garantir la legalitat i l'encert en l’actuació de les administracions públiques. Així mateix, la motivació és un element de garantia per al destinatari de l’acte. Per això, les diverses lleis de procediment i règim jurídic del sector públic del segle passat i de l’actual han incorporat la motivació dels actes amb aquesta doble vessant: deure dels ens públics i dret dels ciutadans. Amb les vigents lleis de règim jurídic i de procediment administratiu també ens trobem aquesta dualitat deure/dret. D’una banda, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, entre altres moltes referències a la necessitat de motivar certs actes i decisions administratives, estableix en l’article 35 un llistat, no tancat, d’actes i acords que han de ser motivats en tot cas. D’altra banda, l’article 22.c de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en dotar de contingut el dret dels ciutadans a una bona administració, estableix "el dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, en els supòsits establerts legalment, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui”.