La protecció de dades com a límit de la publicitat activa

Abstract

En el darrer apunt que havia escrit en aquest espai, em referia a la protecció de dades com a límit al dret d’accés a la informació pública. Hi recordava que la ciutadania aporta moltes dades personals a les administracions públiques i, en relació amb aquesta informació personal, els empleats públics tenen el deure de confidencialitat. Aquest deure l’imposa la legislació de protecció de dades personals (art. 5.1.f del RGPD i art. 5 de la LOPDGDD), però també el recull la legislació de funció pública, concretament l’article 52 del Reial decret legislatiu 5/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP). En el mateix sentit, la legislació de procediment administratiu reconeix a totes les persones el dret a la protecció de dades de caràcter personal, i en particular a la seguretat i la confidencialitat (art. 13.h de la Llei 39/2015). En definitiva, hi ha un ventall de normes que imposen el deure de confidencialitat respecte de les dades personals de què disposen les administracions públiques.