El procediment de reintegrament i la modificació de la Llei 5/2020

Abstract

En matèria de subvencions, la jurisprudència del Tribunal Suprem parteix de la premissa que en el reintegrament hi ha un acte vàlid, però sotmès a una condició que incompleix el beneficiari o l’entitat col·laboradora. Les condicions a les quals se subordina el bon funcionament de la relació juridica subvencional, són les que enumera l’article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS). La jurisprudència ha subratllat en diverses resolucions que l’interès general és la principal causa del reintegrament, com ara la Sentència de 30 de juliol de 2014 de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional: “[…] en matèria de subvencions s’ha destacat l’existència d’un indiscutible interès general i públic en el reintegrament immediat, que demana que es compleixin les condicions que van determinar l’atorgament de la subvenció, no només per l’efecte exemplificador que suposa, sinó per la necessitat que els recursos disponibles per a l’activitat de foment siguin utilitzats de forma adequada i conformement a la legalitat […].”