La caducitat, la jurisprudència i les conseqüències en els expedients de reintegrament de les subvencions (part II)

Abstract

Com a continuació de l'apunt anterior publicat en aquest espai temàtic sobre el tema de la caducitat en els expedients de reintegraments de subvencions, comentarem el que ha indicat la jurisprudència sobre aquesta qüestió. Seguirem amb el plantejament d’exposar la problemàtica des d’una vessant pràctica per facilitar la comprensió, mitjançant casos concrets. Prendrem com a fil conductor les sentències del Tribunal Suprem Sala Contenciosa Administrativa, núm. 741/2021- ECLI:ES:TS:2021:741, núm. 3407/2020- ECLI:ES:TS:2020:3407 i núm. 3868/2020 - ECLI:ES:TS:2020:3868. Aquestes sentències es refermen en l'obligació de resoldre de manera expressa els procediments fins i tot en supòsits de reintegrament de subvencions en què hagi vençut el termini màxim establert sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa. El que es referma és que en aquests casos encara es requereix que l’Administració dicti una resolució que declari la caducitat i ordeni l’arxivament de les actuacions, per motius d'unitat de criteri i seguretat jurídica.