El cessament del personal funcionari interí en vista de la darrera jurisprudència

Abstract

Sembla que darrerament s’està reconduint l’embolic generat arran de les diferents sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relatives a les conseqüències de l’acomiadament de personal laboral interí i del cessament del personal funcionari interí. L’objecte d’aquest apunt és tractar d’aclarir, quan concorre una situació abusiva en els nomenaments temporals, les conseqüències del cessament del personal funcionari interí, en qualsevol de les seves modalitats, en vista de les diverses sentències del Tribunal Suprem (TS) i del TJUE. No és objecte específic d’aquest apunt, malgrat que tot seguit en fem una breu referència, la qüestió dels efectes dels acomiadaments de personal laboral temporal i la problemàtica iniciada per la coneguda sentència del TJUE de 14 de setembre de 2016 (de Diego Porras, assumpte C-596/14), posteriorment rectificada per tres sentències del mateix TJUE, de 5 de juny de 2018 (Montero Mateos i Grupo Norte Facility, C-677/16 i C-574/16) i de 21 de novembre de 2018 (C-619/17). Aquesta línia jurisprudencial està centrada principalment en la interpretació de la clàusula 4 de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l’Acord marc sobre treball de durada determinada –en endavant, Acord marc-, que estableix la doctrina general sobre prohibició de discriminació entre contractes temporals i indefinits i la seva aplicació a l’extinció dels contractes laborals.