Garanties d'imparcialitat i exercici interí de funcions reservades a personal funcionari

Abstract

Amb motiu de l’exercici de funcions d’autoritat per part de funcionaris interins de la policia local, la controvèrsia ha passat a un primer pla de l’actualitat jurídica. El Tribunal Suprem, en la Sentència de 14 de juny de 2019, interpretava en el sentit més literal la normativa sobre les bases del règim local, modificada l’any 2013, per concloure que no es podien nomenar funcionaris interins per exercir funcions d’autoritat perquè normativament aquestes funcions estaven reservades als “funcionaris de carrera”. La sentència va generar una gran inquietud en el món local pel seu impacte en els nombrosos efectius interins de què disposa la policia local. Tres mesos després va ser el Tribunal Constitucional qui va sortir al pas per rectificar la doctrina del Tribunal Suprem, amb la qual cosa va endolcir l’ensurt dels gestors locals i va enterrar definitivament el greu problema que s’havia generat. No obstant l’anterior, les sentències esmentades no entren a fons a valorar realment el sentit i la finalitat de l’establiment d’una reserva de funcions per als funcionaris públics, circumstància que hagués merescut, al meu entendre, una reflexió més acurada per part de la jurisprudència. Sobre aquesta reflexió, que té infinites derivades i que afecta de ple el model constitucional de funció publica, tracta precisament aquest apunt.