Els arbres que no ens deixen veure el bosc: pas endavant del Tribunal Suprem sobre la desviació processal en processos de provisió i selecció

Abstract

La Sentència del Tribunal Suprem –STS- de 12 de desembre de 2022 (rec. 315/2022), quecomentem en aquest apunt, dictada amb motiu de la impugnació de la resolució d’un concurs deprovisió de llocs de treball del Congrés dels Diputats, va tenir una important repercussió en lesxarxes i blogs sobre funció pública perquè va resoldre la impugnació d’un funcionari, queal·legava que es valorés el títol d’arquitecte en un concurs per proveir un lloc de treballd’encarregat de manteniment entre funcionaris d’un cos d’uixers. A banda d’aquesta qüestióprincipal, la Sentència es pronunciava sobre un aspecte processal d’una importància pràcticamolt més interessant. Concretament, sobre l’aplicació de l’anomenada "desviació processal" enels processos de selecció i provisió de llocs de treball. Quan es va dictar la STS, es va posar elfocus d’atenció en la controvèrsia sobre la valoració dels mèrits, però no es va prestar atenció a unaspecte al meu entendre molt més rellevant. La via del recurs administratiu, ja sigui de reposició o d'alçada, té una importància cabdal perconcretar els termes en què, si escau, s’ha de produir el debat jurídic en seu contenciosa. Lespretensions exercitades en via administrativa delimiten el contingut del futur debat judicial de talmanera que, com sabem, s’incorre en desviació processal si s’exerciten pretensions en via judicialque no van ser objecte de la resolució administrativa i sobre les quals l’Administració demandadano va tenir ocasió de pronunciar-se.