El Tribunal Suprem avala la desocupació com a requisit d’accés a places laborals de curta durada

Abstract

En aquest apunt es comenten dues sentències recents del Tribunal Suprem (TS) que obren unaescletxa en els principis constitucionals i legals d’accés a l’ocupació pública. La primera sentència,del maig del 2023, no em va merèixer més reflexió que la d’una valoració discutible del TS, peròuns mesos després, amb la segona sentència, del juliol del 2023, la situació em va merèixer unaatenció especial per la “flexibilitat” de l’alt tribunal en la seva interpretació particular delsprincipis d’igualtat, mèrit i capacitat en l’accés a l’ocupació pública. Les dues sentències que es comenten són, d’una banda, la Sentència de 23 de maig de 2023(recurs de cassació núm. 2996/2022), que avala la legalitat i la constitucionalitat d’un curióscriteri de desempat entre candidatures per accedir a llocs de treball de personal laboral temporal,consistent en la prioritat temporal en la presentació d’instàncies, i, de l’altra, la Sentència de 12de juliol de 2023 (recurs de cassació 7815/2020), que beneeix la inscripció durant un trimestrecom a demandant d’ocupació com a requisit d’accés a l’ocupació pública laboral de caràctertemporal. Cal fer dues reflexions abans d’entrar a analitzar la fonamentació jurídica d'aquestessentències.