El dret a l'assistència jurídica d'empleats i autoritats locals: estat de la qüestió

Abstract

Encara que mitjançant instruments normatius diferents, el nostre ordenament jurídic reconeix el dret dels empleats públics i de les autoritats locals a l’assistència jurídica en els procediments que s’instrueixin, davant qualsevol ordre jurisdiccional, com a conseqüència de l’exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics. 1. El marc legal del reconeixement del dret i els requisits per al seu reconeixement En el primer cas, aquest dret deriva del principi general d’indemnitat recollit a l’article 141.2 del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat pel Reial decret legislatiu 781/1986, de l8 d’abril, que obliga les corporacions locals a donar als seus funcionaris la protecció que requereixi l’exercici dels seus càrrecs, com a part del seu estatut professional, i que comporta el deure de l’Administració a la qual presten serveis de rescabalar-los dels perjudicis que pateixin en l’exercici de les seves funcions, com un deure diferent que no s’identifica, necessàriament, amb l’institut de la responsabilitat patrimonial de l’Administració pel funcionament normal o anormal dels serveis públics.