Els quès i els perquès de la postedició de traducció automàtica

Abstract

Fa tan sols set anys semblava que la traducció automàtica (TA) es reduïa encara a Google Translate i a altres solucions gratuïtes i en línia que es constituïen com una mera ajuda a qualsevol persona que volia entendre una paraula o una frase d’un lloc web, d’un correu electrònic o de la conversa en curs amb un estranger.

Almenys m’ho semblava a mi. L’any 2013 vaig acabar el Grau de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra i vaig començar un màster en traducció a la Universitat de Ginebra, el programa del qual ara ha desaparegut i s’ha desdoblat en tres màsters més especialitzats. En sis anys d’estudis superiors, només el darrer, el 2015, vaig entendre que TA era una solució també per a professionals. En una sola assignatura d’un semestre, vam cobrir la història de la TA, les bases de les diferents tecnologies, una mica de nocions d’avaluació dels resultats, una idea de què és i com es fa la postedició (PE), una presentació dels llenguatges controlats, i un pèl de pràctica amb eines de reconeixement de veu. Cadascun d’aquests temes, o fins i tot certes branques d’un sol tema, podrien constituir un màster per si mateixos.