Em jubilo! i ja està…: recollir el Coneixement dels Treballadors Públics Emèrits (aprenentatges) i el Reconeixement (talent) per la feina feta, som-hi?

Abstract

Estiu del 2016, un bon company i amic, davant d’un cafè em deixa anar: Em jubilo… i ja està. Més de 35 anys com a servidor públic i ara… s’acaba!. Quants de vosaltres heu sentit, com a responsables de persones, o tant sols com a companys: em jubilo. Quants no hem sentit enveja, enyor de pèrdua, alegria per l’altre… o si tens el rol de fer equip…. Com ho farem sense en Na/En… és un pal de paller! (sigui per la seva història, pels seus coneixements, pel seu tarannà, per ser-hi sempre!). El meu pare sempre em deia, quan parlava dels recursos del seu personal, no hi ha ningú imprescindible tot i que alguns són més necessaris que d’altres. I quanta raó!. Desprès de tants anys a l’Administració amic meu, no em pots dir: ja està!. Hem d’intentar recollir tot el teu saber, el teu saber fer… i poder-lo gestionar i transferir als altres. Parlem doncs de Gestió de Coneixement. Entenem per gestió del coneixement, la disciplina que identifica, captura, avalua i gestiona l’experiència i el saber fer dels treballadors públics. Senzill i planer em vaig posar a escriure un projecte (Aprenem en fons i forma) que pogués incloure les dues vessants. La primera és recollir el saber i el saber fer d’un primer col·lectiu, els que es jubilen (a la llarga extrapolar-ho a totes les places catalogades de “crítiques/clau” per a l’organització), i la segona fer un reconeixement per la tasca professional desenvolupada dins de l’Administració de la Generalitat.