Agències a l’àmbit autonòmic: anàlisi de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)

Abstract

Aquest treball analitza, per una banda els canvis en la forma d'entendre la política de cooperació internacional i en la forma en la que es porten a terme els objectius; i per un altra fins a quin punt la creació de noves estructures institucionals, com el cas de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ajuda a simplificar la gestió de polítiques cada vegada més complexes al fixar mecanismes de gestió per incrementar l'eficàcia, l'eficiència i la seva credibilitat. Als últims anys a Espanya una de les característiques de la reforma administrativa del govern i les comunitats autònomes és la creació d'agències especialitzades en la gestió de diverses polítiques. Aquest treball analitza factors com canvis en el contingut, els actors i les institucions per explicar perquè es creen agències en el camp de la cooperació internacional i fins a quin punt aquestes noves estructures institucionals ajuden a resoldre els dèficits de coordinació i coherència en un context de governanza multinivell.

La cooperació internacional és cada vegada més complexa i inclou cada vegada més qüestions que requereixen una intervenció des de diferents nivells de govern (protecció del medi ambient, salut, immigració, educació, pobresa), i la seva coordinació implica una coherència entre les accions públiques i privades. Aquesta tasca per portar-se a terme requereix mecanismes institucionals i de la creació de noves estructures encarregades per assolir aquesta complexitat. Aquest treball analitza aquestes transformacions i més en concret fins a quin punt la reforma de les institucions públiques encarregades de la política de cooperació i desenvolupament a Espanya provoca un canvi en la forma de gestionar aquesta política creant (1) mecanismes de coordinació i cooperació entre els diferents nivells de govern de l'Estat espanyol (govern central, comunitats autònomes i autoritats locals) i altres institucions internacionals, principalment la Unió Europea; i creant (2) un marc de negociació estable entre l'Estat i els agents socials (bàsicament ONGD). Algunes de les conclusions de la recerca senyalen que: les agències de cooperació internacional a l'àmbit autonòmic responen als canvis en la forma d'entendre la política de cooperació internacional; l'execució de la política de cooperació internacional es caracteritza per un escenari d'interdependència i actors múltiples. Es a dir, es desenvolupa al mateix temps en diverses esferes d'autoritat: i per últim, la creació d'agències de cooperació internacional, tan a l'àmbit autonòmic, com a l'àmbit estatal, respon a factors d'ordre institucional.