Model d'aprenentatge i desenvolupament de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya

Abstract

El model pedagògic o el model educatiu és l'eix al voltant del qual es vertebra una institució educativa: en ell s’hi explicita i detalla com entén la seva missió la institució i, sobretot, com vol dur-la a terme. En aquest sentit, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha elaborat el seu primer model d’aprenentatge i desenvolupament, que es pot consultar en aquest espai.

D’aprenentatge perquè considerem que la missió de l’EAPC no és tant educar o formar, sinó proporcionar eines perquè el seu principal públic destinatari –els servidors públics de Catalunya– pugui aprendre: quan ho necessiti i allà on ho necessiti. I, per això, serà tan important que aprengui com que aprengui a aprendre.

De desenvolupament perquè considerem que l’aprenentatge és una dimensió dinàmica, no estàtica, i que, per tant, ha de tenir un component de planificació estratègica, al llarg de la vida. De desenvolupament, també, perquè en aquesta dimensió dinàmica l’aprenent hi ha d’anar tenint un paper cada cop més protagonista, fins al punt de passar de ser un receptor passiu del coneixement a ser ell mateix qui implementi i generi nou coneixement, a través de la innovació i la recerca.

Desenvolupar i implementar el model d’aprenentatge i desenvolupament (MAD) de l’EAPC forma part de la línia estratègica d’implantar un sistema integral d’aprenentatge i desenvolupament del talent de les administracions públiques catalanes del Pla estratègic EAPC 2022-2027.

El Model d’Aprenentatge i Desenvolupament de l’Escola es fonamenta en una competència clau: l’aprendibilitat (o learnability), entesa com la capacitat d’aprendre a aprendre i aprendre al llarg de la vida per adaptar-se a les necessitats canviants de la nostra societat.

Les bases d’aquest model s’assenten en tres principis rectors: la integritat (valors ètics i transparència); la digitalització (ús de la tecnologia per agilitzar processos), i la innovació (generació de noves solucions i amb impacte positiu). En una segona versió, en la qual ja s’està treballant, s’hi incorporaran, també, la sostenibilitat i l’avaluació d’impacte en el servei públic.

Així mateix, l’impacte del model, tant en la societat com en els servidors públics, els equips de treball i la mateixa Administració, es mesura pels seus cinc atributs: empoderador (a través de la potenciació de l’autoaprenentatge, de l’aprenentatge en xarxa i de l’aprenentatge al llarg de la vida); competencial (mitjançant la consolidació de competències vinculades als perfils professionals); experiencial (a partir de l’aprenentatge vivencial, immersiu, crític i reflexiu); social (amb la formació d’equips multidisciplinaris i multicompetencials que col·laborin fent ús de metodologies àgils), i transformador (impulsant millores, evolucionant itineraris formatius, desenvolupant projectes, portant a terme investigacions i generant i difonent coneixement).