L'enrevessada figura del personal laboral indefinit no fix de plantilla i l'inexplicable silenci del legislador estatal

Abstract

Només hi ha una solució definitiva a la inseguretat que genera el vincle creat artificialment per la jurisprudència del personal indefinit no fix de plantilla, i és la intervenció decidida del legislador estatal. Des del seu reconeixement judicial al final de la dècada dels noranta, aquesta figura ha estat mutant permanentment a cop de sentència dels tribunals, que, lluny de clarificar-ne els contorns, encara avui planteja no pocs interrogants i dubtes. Com és conegut, es defineix el treballador indefinit no fix com la persona que, previ reconeixement d’aquesta condició, presta serveis a l’Administració o als ens i entitats del seu sector públic sense haver superat un procés de selecció subjecte als principis de mèrit, capacitat, publicitat i lliure concurrència. Generalment és el fruit de la resposta judicial a les pràctiques irregulars o fraudulentes en la contractació temporal. Amb aquest apunt es tracta de concretar les poques certeses existents i destacar els principals problemes que se’n deriven, amb l’única finalitat de facilitar a l’operador jurídic i gestor un coneixement més actualitzat de l’evolució d’aquest assumpte.