L’acomiadament del personal laboral per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de la producció a les administracions públiques

Abstract

La tensió permanent derivada de l’aplicació de la legislació laboral comuna a les administracionspúbliques no ha estat resolta a hores d’ara. Amb l’aprovació de l’Estatut bàsic de l’empleat públicdel 2007 (EBEP) es va perdre una gran oportunitat per definir com a relació laboral de caràcterespecial la vinculació del personal laboral amb l’Administració. Hi ha moltes especialitats queafecten aquesta relació laboral com a conseqüència que l’empresari és una administració pública.Aquesta indefinició legislativa sovint és suplerta per la intervenció de la jurisprudència però, tot iaixí, és una font permanent de conflictes i d’inseguretat jurídica. Sense anar més lluny podemrecordar la problemàtica dels indefinits no fixos; la qüestió de les subrogacions del personalextern; l’aplicació de modalitats contractuals no previstes per a l’empresa privada; les facultatsexorbitants de les administracions per modificar o suspendre convenis col·lectius; lesindefinicions de la jurisdicció competent per resoldre els conflictes del personal laboral, etc.Històricament ha estat acceptada la convivència d’ambdós règims, funcionarial i laboral, però estroba a faltar una intervenció més decidida del legislador estatal respecte de les relacions laboralsa les administracions públiques.